13/12/2018 - Nota de premsa
Una revisió dels articles publicats que analitzen el cervell de persones amb psicopaties gràcies a imatges obtingudes amb ressonància magnètica revela que els psicòpates pateixen una hipermaduració o maduració accelerada de determinades zones del cervell, fet que afecta la seva capacitat per a gestionar les emocions. La revisió, publicada per la revista Psychological Medicine, l'ha liderat el Dr. Jesús Pujol, director de recerca de la Unitat de Ressonància Magnètica del Servei de Radiologia de l'Hospital del Mar i de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM) i CIBERSAM, en col·laboració amb el Dr. Narcís Cardoner, de la Corporació Sanitària Parc Taulí. En el treball s'han analitzat més de 400 articles publicats a revistes científiques. El factor emocional primerenc té una gran influència en el desenvolupament, formació i comportament del psicòpata. Així ho explica el Dr. Pujol, que destaca que "el psicòpata pot ser el resultat d'un estrès emocional a les primeres fases de la vida, que provoca la hipermaduració de les estructures del cervell implicades en els sentiments i les preses de decisions". Això explica l'aparent reducció de la substància grisa detectada a les imatges per ressonància magnètica, que en realitat és deguda en bona part a un procés de mielinització excessiva o increment de substància blanca, compatible amb aquesta maduració accelerada.
Més informació "L’estrès emocional fa madurar en excés el cervell dels psicòpates"
06/04/2018 - Nota de premsa
Un estudi desenvolupat entre el Centre de Cognició i Cervell (CBC), que dirigeix Gustavo Deco, professor d’investigació ICREA del Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (DTIC) de la UPF, i el Grup d’Investigació en Epilèpsia de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM), dirigit pel doctor Rodrigo Rocamora i professor associat de Bioenginyeria de la UPF, ha aconseguit caracteritzar per mitjà d’anàlisis matemàtiques els canvis que el cervell experimenta abans de patir una crisi epilèptica. El treball, liderat per l’investigador Adrià Tauste, investigador del Barcelonabeta Brain Center i realitzat en el CBC, ha estat publicat avui 6 d’abril a la revista PLoS Biology. La recerca es basa en l’anàlisi de 344 hores d’electroencefalogrames intracranials (iEEG) de 10 pacients amb epilèpsia resistent a la medicació durant el seu diagnòstic prequirúrgic amb elèctrodes profunds, fet a la Unitat d’Epilèpsia de l’Hospital del Mar. En aquest estudi, els registres exploren diferents àrees del cervell utilitzant entre 5 i 15 elèctrodes segons la hipòtesi clínica de cada pacient, la qual cosa proporciona una informació relativament global de l’activitat cerebral.
Més informació "El cervell canvia la seva dinàmica global hores abans d’una crisi epilèptica"
19/03/2018 - Nota de premsa
El Dr. Rafael de la Torre, director del Programa de Recerca en Neurociències de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM) lidera un assaig clínic en població pediàtrica que té per objectiu avaluar la seguretat i l’eficàcia d’un preparat dietètic que conté epigalocatequina gal·lat (EGCG) –un compost natural del te verd- en la millora del desenvolupament cognitiu d’infants de 6 a 12 anys amb la síndrome de Down i que valorarà també el seu efecte en nens amb la síndrome X-Fràgil. L’assaig clínic pediàtric es portarà a terme simultàniament a 5 centres sanitaris: l’Hospital Niño Jesús (Madrid), l’Instituto Hispalense de Pediatria (Sevilla), l’Hospital Universitario Marqués de Valdecilla (Santander), l’Hospital del Mar (Barcelona) i l’Institut Jérôme Lejeune (París). Es tracta d’un estudi clínic aleatoritzat que inclourà uns 70 infants amb síndrome de Down i també infants afectats del síndrome X-Fràgil.
14/03/2018 - Nota de premsa
La privació materna durant les primeres etapes de la infància pot produir una situació de depressió que implica una major vulnerabilitat al consum d'alcohol en l'edat adulta, segons mostra un estudi realitzat en animals de laboratori i dirigit per la investigadora Olga Valverde, líder del Grup de Recerca en Neurobiologia del Comportament (GreNeC) de la Universitat Pompeu Fabra, en el que han participat investigadors del Programa de Recerca en Neurociències de l'IMIM. L'objectiu del treball publicat a la revista European Neuropsychopharmacologyha estat avaluar com aquesta adversitat en la infància pot originar alteracions persistents en el comportament i en mecanismes neurals que es mantinguin en l'edat adulta. Per a aconseguir-ho, els investigadors van desenvolupar un model de separació maternal després del naixement en rosegadors, que produeix en l'animal símptomes depressius. Van usar tests d'avaluació de la conducta i van analitzar el seu consum d'alcohol i la recaiguda després de l'abstinència. També van avaluar la presència de diferents compostos en àrees del cervell.
13/2/2018 - Nota de premsa
Investigadors del Programa de Recerca en Neurociències de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM) han creat el primer banc de cèl·lules proneuronals de l'Estat Espanyol amb l’objectiu de facilitar la recerca en les malalties mentals. Aquest recurs està a disposició de la comunitat científica i permet tenir informació bioquímica i molecular del que succeeix al cervell mitjançant les úniques cèl·lules proneuronals accessibles –també anomenades neurones immadures- que estan localitzades al neuroepiteli olfactiu que es troba a la part superior de la fosa nasal. Aquestes cèl·lules proneuronals s’obtenen de manera no invasiva mitjançant un raspat de la mucosa. Les cèl·lules del neuroepiteli olfactiu tenen la característica de que són proneuronals, és a dir, que es transformaran en neurones sensorials i seran les encarregades de fer arribar la informació de l’olfacte al cervell. Es troben molt a prop del cervell i permeten accedir de forma subrogada a la informació molecular i bioquímica del cervell.
29/06/2017 - Nota de premsa
La Unitat d'Epilèpsia de l'Hospital del Mar i el Centre de Recerca en Cognició i Cervell de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) han desenvolupat un model matemàtic que analitza l'activitat cerebral per a localitzar les àrees cerebrals en les que s'originen i propaguen les crisis epilèptiques. En aquest estudi, publicat per la revista Clinical Neurophysiology, s'han registrat cinquanta crisis epilèptiques localitzades en el lòbul temporal de set pacients farmacoresistents. El responsable d'aquest estudi és el Dr. Adrià Tauste, que treballa sota la direcció del Dr. Rodrigo Rocamora a la Unitat d'Epilèpsia de l'Hospital del Mar, un centre de referència en epilèpsia de nivell nacional i europeu, i també al Centre de Recerca en Cognició i Cervell (CBC) liderat pel professor Gustavo Deco de la Universitat Pompeu Fabra.
29/04/2017 - Nota de premsa
El tabac de cargolar ha patit un augment d’un 91% entre els fumadors en el període del 2004 al 2012. Aquesta és la principal conclusió que es desprèn d’un estudi que ha estat liderat pel professor Esteve Fernández, director del Centre Col·laborador de l’OMS pel Control del Tabac de l’ICO i investigador de l’ICO-IDIBELL, i que la primera autora és Xisca Sureda, actualment professora de la Universitat d’Alcalà d’Henares (UAH), i en el que també ha col·laborat l’Institut de l’Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM). L’estudi compara la prevalença i el patró del consum del tabac abans de l’aplicació de la Llei 28/005 i després de la implantació de la Llei 42/2010 de mesures sanitàries davant el tabaquisme i reguladora de la venta, el subministrament, el consum i la publicitat del productes relacionats amb el tabac.
Més informació "Augmenta el consum del tabac de cargolar davant del tabac tradicional"
16/03/2017 - Nota de premsa
Neurocirurgians de l'Hospital del Mar i investigadors de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM) lideren el projecte Sylvius, un projecte per al desenvolupament d'una plataforma de realitat augmentada en tres dimensions i estereoscòpica que permetrà obtenir un complet "mapa per navegar pel cervell. La plataforma integrarà totes les tècniques de neuroimatge actuals i permetrà als cirurgians operar amb la màxima precisió i amb menys riscos. En el projecte hi col·laboren l'enginyeria Galgo Medical i l'Obra Social "la Caixa", que ha impulsat el projecte amb 2,5 milions d'euros. El nom de Sylvius procedeix de la “vall de Silvio”, la regió del cervell que dirigeix les funcions bàsiques del llenguatge.
Més informació "A la recerca del mapa definitiu del cervell"
19/12/2016 - Nota de premsa
Un estudi dirigit per investigadors de la UAB i de l’IMIM mostra per primer cop com la maternitat provoca alteracions duradores en l’estructura del cervell, probablement adreçades a millorar la capacitat de la mare per protegir i relacionarse amb el nadó. La recerca es publica a Nature Neuroscience. L’embaràs implica canvis hormonals radicals i adaptacions biològiques, però els efectes en el cervell són encara desconeguts. Per primer vegada, un equip d’investigadors ha dut a terme un estudi que compara l’estructura del cervell de les dones abans i després del seu primer embaràs. La recerca és la primera en mostrar que l’embaràs implica canvis que es mantenen a llarg termini –almenys fins a dos anys després del part– en la morfologia del cervell de la mare. Mitjançant l’anàlisi d’imatges de ressonància magnètica, els científics han observat com en les dones que han viscut el seu primer embaràs es redueix el volum de la matèria gris en regions implicades en les relacions socials. Part d’aquestes regions s’activen quan la dona observa la imatge del seu nadó, de manera que “probablement els canvis corresponen a una especialització del cervell per encarar els reptes que suposa la maternitat” postula l’investigador de la UAB i de l’IMIM i director del grup que ha dut a terme l’estudi, Òscar Vilarroya.
05/12/206 - Nota de premsa
El passat mes de juny, la prestigiosa revista The Lancet Neurology publicava els resultats de la recerca desenvolupada per investigadors de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM) i del Centre de Regulació Genòmica (CRG) proposant que es pot millorar les capacitats i l’autonomia de les persones amb discapacitat intel·lectual i la seva integració en la societat. Després dels avenços aconseguits amb adults joves, és fonamental iniciar una nova fase d’investigació dirigida als nens amb la síndrome de Down, una població que s’espera que obtinguin encara més beneficis d’aquest tractament atesa la major plasticitat del cervell dels infants. A Espanya més de 3 milions i mig de persones pateixen alguna discapacitat intel·lectual que afecta a la seva qualitat de vida i a la de les seves famílies. Sovint s’ha considerat que la síndrome de Down era intractable i la recent proposta d’un tractament ha sacsejat la manera com s’aborda aquesta síndrome per part de la comunitat científica i mèdica. Mitjançant un component present en el te verd, l'epigalocatequina gal·lat, i l'estimulació cognitiva, s’han observat millores en la capacitat intel·lectual i l'autonomia dels adults joves amb Down.
© Institut Hospital del Mar
d'Investigacions MèdiquesAvís Legal i Política de Privacitat | Política de cookies | Mapa web | Accessibilitat | Adreça / Accessos | Contacte
