Neuroimatge en trastorns mentals Òscar Vilarroya

6. Canvis neurofuncionals en pacients amb depressió relacionada amb l’epilèpsia del lòbul temporal

Des d'un punt de vista clínic, es coneix que en pacients epilèptics existeix una alta prevalença de trastorns psiquiàtrics, especialment, depressió. Aquestes alteracions es presenten associades a alteracions cognitives. Les alteracions psiquiàtriques en epilèpsia poden aparèixer durant les seves fases ictals, postictals o interictals. En pacients refractaris al tractament farmacològic, la primera alternativa terapèutica és l’extirpació de les estructures temporals mesials, mitjançant la tècnica de amigdalohipocampectomia selectiva (AHS) en els estadis més primerencs possibles. Alguns treballs indiquen que la cirurgia pot millorar la simptomatologia psicopatològica, encara que també s'ha vist que en alguns casos comporta a l'aparició de nous símptomes. D'aquesta manera, alguns autors indiquen que s'aconsegueix una reducció de la depressió després de la cirurgia només quan s'aconsegueix la total supressió de les crisis, i si no és així, no existeix un canvi en l'estat psiquiàtric. Els objectius d'aquest estudi són: a) Identificar el perfil neuropsicològic, clínic i els marcadors neurofuncionals associats a la percepció i reconeixement d'emocions i la seva associació amb la presència o no de símptomes depressius abans i després de la cirurgia de l’epilèpsia en un grup de grup de pacients epilèptics sotmesos a cirurgia de l’epilèpsia; b) Determinar els canvis neurofuncionals subjacents als canvis en la simptomatologia depressiva induïda per la cirurgia de l’epilèpsia en el mateix grup de pacients.