• Busca persones
• Intranet

Notícies

21/07/2008 - Nota de premsa

Vers la màquina humana perfecta? Dopatge i societat

En el context actual dels imminents Jocs Olímpics de Pequin, la lluita contra el dopatge pren especial rellevància i ens permet abordar conceptes com els límits del cos humà, la resistència física, l’ètica de l’esport i el dopatge com a mitjà per obtenir fama i glòria eternes, un concepte que va sorgir a Grècia fa més de 2000 anys.

Amb aquest objectiu, el proper dimarts 22 de juliol, a les 14:30 hores, en el marc del Euroscience Open Forum (ESOF 2008) tindrà lloc la sessió “Dopatge i societat: vers la màquina humana perfecta?”, que organitzada pel Dr. Jordi Segura, director del Laboratori Antidopatge de l’Institut Municipal d’Investigació Mèdica (IMIM-Hospital del Mar) de Barcelona i membre de la “Medical Commission Games Group” del Comitè Olímpic Internacional (COI), comptarà amb la participació de destacats experts mundials com el Dr. Alain Garnier, director mèdic de l’Agència Mundial Antidopatge (WADA), Franchek Drobnic, responsable del Departament de Fisiologia del Centre d’Alt Rendiment (CAR), la Dra. Michele Verroken, directora de la consultora Sporting Integrity amb seu a Londres i ex-gestora de UK Sports, Xavier O’Callagan, exjugador d'handbol del FC Barcelona i actual gerent de la secció d’handbol del FC Barcelona i el Dr. Francesco Botré, expresident de l’Associació Mundial de Científics Antidopatge (WAADS) i director científic del Laboratori Antidopatge de Roma. També hi participarà, amb intervenció pre-gravada, el Sr. Josep Guardiola, ex-jugador del FC Barcelona i actualment entrenador del seu 1er equip.

Segons Jordi Segura “El dopatge és perillós per l’ètica del propi esport i per la salut de l’esportista. Els afeccionats ens hem d’acostumar a no esperar rècords estratosfèrics tan sovint, i a gaudir amb un esport més just i equilibrat”. Tot i que els laboratoris antidopatge estimen que tan sols entre un 1 i 2% dels esportistes es dopen, és evident l’alt risc d’aquesta pràctica per la salut dels esportistes, que en alguns casos, els ha conduït fins a la mort. S’ha de tenir en compte però que l’esportista no és quasi mai l’únic culpable, ja que el dopatge modern no s’explica sense un entorn organitzat que incita i proveeix a l’esportista dels mitjans il•legals necessaris.

En els darrers anys s’ha passat de la lluita contra el dopatge clàssic, on les substàncies utilitzades - estimulants (amfetamina, etc.), narcòtics (metadona, morfina, etc.), esteroides anabolitzants (testosterona, estanozolol), etc - eren fàcilment detectables, a un dopatge basat en l’estimulació de l’hormona del creixement o el subministrament d’eritropoietina, productes generats pel propi cos, fet que complica el procés d’anàlisi i d’interpretació dels resultats. Així mateix, en un futur proper, els especialistes preveuen que s’hauran d’enfrontar a nous mètodes cada vegada més sofisticats, com serà el dopatge genètic.

La societat ha de ser conscient que el prestigi mediàtic, econòmic i social de ser el guanyador de competicions importants seguirà estimulant la temptació d’utilitzar pràctiques il•legals per aquesta finalitat, i per tant, és molt difícil eliminar definitivament aquest problema, sobretot en aquells esports individuals on el resultat depèn de la força i resistència d’un mateix. No obstant, sí sembla possible controlar la situació dins d’uns límits que permetin mantenir la fe en un esport net.

Tots aquests temes seran debatuts durant la sessió del proper dia 22, amb l’objectiu de donar una visió general de la lluita contra el dopatge des de les diferents perspectives: la científica, la institucional, l’ètica i la del propi esportista. També es donarà especial èmfasi a l’evolució futura del control antidopatge vista des de la perspectiva del laboratori científic, en el context del joc net i de la protecció de la salut.

Totes les notícies