06/03/2024 - Nota de premsa
Entre els anys 1990 i 2019, la incidència d'infart de miocardi a l'àrea de Girona es va reduir un 1% en les dones i un 4% en homes cada any a la població d'entre 35 i 74 anys, mentre que en els darrers 10 anys, la seva letalitat, el nombre de persones que moren 28 dies després de l'inici dels símptomes, ha quedat estancada al voltant del 15%. S'han analitzat dades de gairebé cinc milions d'ingressos hospitalaris i més de 70.000 certificats de defunció, dins l'estudi REGICOR, Registre Gironí del COR. Aquestes dades suggereixen que la prevenció primària i la rapidesa en l'atenció han contribuït a reduir la incidència de l'infart i les morts sobtades, incrementant les possibilitats de supervivència entre els pacients que arriben a l'hospital.
Més informació "S’estanca el descens de la letalitat en persones que pateixen un infart de miocardi"
28/02/2024 - Covid-19
Una d'elles està relacionada amb les malalties del cor, segons l'estudi CARGENCORS. El treball ha permès trobar una associació important de noves variants genètiques relacionades anteriorment amb les malalties del cor, la trombosi, la inflamació, amb la gravetat de la COVID-19 en més de 3000 pacients COVID-19 de l'àrea de Barcelona i Girona Les persones que presenten aquestes variants presenten un augment d'entre el 10 i el 60% de la probabilitat de desenvolupar la malaltia en forma greu. L'estudi CARGENCORS (CARdiovascular GENetic risk score for Risk Stratification of patients positives for SARS-CoV-2 (COVID-19) virus) ha permès establir una relació directa entre alguns dels factors genètics que augmenten el risc de les malalties del cor i la gravetat de la COVID-19. El treball, que publica el Journal of Medical Virology, marca un pas més cap a la comprensió dels mecanismes de la gravetat de la COVID-19 a través de susceptibilitat a les malalties del cor.
Més informació "Identificades noves variants genètiques relacionades amb la COVID-19 greu"
30/01/2024 - Nota de premsa
Ho revela l'estudi observacional més gran en aquest camp portat a terme fins ara al món. El publica la revista Nutrients. El treball es basa en dades de la base de dades UK Biobank i ha permès analitzar informació de més de 260.000 persones. Les seves conclusions poden permetre la definició acurada de futurs estudis sobre la suplementació d'omega-3 per a la prevenció de demències. Els possibles beneficis d'aquests àcids grassos són màxims en homes de més de seixanta anys i en demències que no són Alzheimer.
Més informació "Nivells alts d’omega-3 en sang s’associen amb menys risc de demència i Alzheimer"
28/12/2023 - Nota de premsa
Un estudi observacional realitzat per investigadors de la Universitat Pompeu Fabra i de l'Hospital de la Mar determina que l'administració intradèrmica de la vacuna JYNNEOS contra la verola indueix una resposta immunitària eficient que hauria de protegir les persones que viuen amb el VIH de contreure el virus de la verola del mico.
Un assaig clínic portat a terme entre l'Hospital del Mar, la Universitat Pompeu Fabra, l'Instituto de Investigación Sanitaria de Santiago de Compostela i el Parc Sanitari Pere Virgili va investigar l'eficàcia i seguretat d'un medicament d'aplicació per a pacients ambulatoris amb COVID-19. El tractament actua sobre el mecanisme de replicació del SARS-CoV-2, el virus responsable de la malaltia, i redueix la severitat i duració d'alguns dels símptomes. A més, pot ser útil amb les diferents mutacions detectades. En cas de confirmar-se la seva utilitat per a tractar la COVID-19, es tractaria d'un dels primers medicaments que podrien subministrar-se a pacients a l'atenció primària per evitar que el seu estat empitjori i requereixin ingrés hospitalari.
Les persones amb infecció per VIH tenen alterats els nivells d'una molècula concreta d'ARN relacionada tant amb envelliment com amb inflamació. Aquesta molècula continua alterada tot i rebre tractament antiretroviral. Això la converteix en un indicador que, tot i rebre tractament antiretroviral i controlar la infecció, el seu sistema immunitari continua afectat. Els autors de l'estudi, que publica la revista Journal of Microbiology, Immunology and Infection, proposen que l'origen d'aquesta alteració és la inflamació crònica provocada per la infecció independentment del tractament que reben els pacients. Disposar d'aquest marcador pot servir per monitorar l'evolució dels pacients i la capacitat dels fàrmacs que prenen per restablir el funcionament normal del seu sistema immunitari.
Investigadors de l'Hospital del Mar Research Institute publiquen un nou article a Microbiology Spectrum en el qual apunten que incrementar la dosi de l'antibiòtic colistina per tractar casos de pneumònia causats pel bacteri Pseudomonas aeruginosa no només no és més efectiu sinó que pot incrementar la mortalitat dels pacients Per aquest motiu, aposten per la via nebulitzada per administrar aquest tractament, en comptes de la via endovenosa. Així s'assoleixen concentracions més altes als pulmons i el fàrmac utilitzat, la colistina, un antic antibiòtic recuperat, no assoleix concentracions a la sang que poden provocar toxicitat als malalts L'Organització Mundial de la Salut considera que la resistència als antibiòtics és una de les deu principals amenaces de salut públic per al conjunt de la població del planeta
15/11/2023 - Informació institucional
L'evidència mostra una pèrdua anual de 34,6 milions d'anys de vida a tot el món a causa del suïcidi. En resposta a això, institucions de renom mundial especialitzades en salut mental i investigació del suïcidi, en col·laboració amb experts en bioinformàtica, han engegat PERMANENS, una iniciativa pionera de recerca europea. El projecte de recerca PERMANENS es dedica a crear un prototip de programari mèdic que ajudi els metges a oferir avaluacions i cures personalitzades als pacients que arriben a urgències amb un elevat risc d'autolesió o suïcidi. Aquest programari de medicina de precisió aprofitarà el poder de la intel·ligència artificial per proporcionar avaluacions de risc més precises i accés a informació basada en l’evidència, cosa que permetrà identificar opcions de tractament eficaces adaptades a les necessitats i al perfil de risc únics de cada pacient.
La revista The Lancet Public Health ha publicat els resultats d'un dels estudis més grans i actualitzats a tot el món destinat a avaluar la prevalença puntual de símptomes depressius clínicament rellevants
07/09/2023 - Covid-19
En general, ha empitjorat la salut a tota la població, sobretot en relació amb l'ansietat i depressió, així com en dolor i malestar. Els efectes de la pandèmia, però, han colpejat en especial a les dones amb més nivell educatiu, retallant les diferències en salut amb els grups de població amb un nivell d'educació inferior després del confinament domiciliari inicial. Els investigadors atribueixen aquesta evolució a l'efecte negatiu del teletreball sobre la salut de les persones que treballaven des de casa i havien de tenir cura de familiars. A la vegada, podria haver-se produït un efecte positiu de les mesures governamentals per mitigar l'impacte econòmic de la pandèmia entre els grups més desafavorits. El treball forma part del projecte MINDCOVID, i s'ha portat a terme a partir d'enquestes telefòniques a 2.000 persones. El publica la revista International Journal for Equity in Health
Més informació "La COVID-19 ha reduït les desigualtats en salut a Espanya"
© Institut Hospital del Mar
d'Investigacions MèdiquesAvís Legal i Política de Privacitat | Política de cookies | Mapa web | Accessibilitat | Adreça / Accessos | Contacte
