• Busca persones
• Intranet

Notícies

03/04/2008 - Nota de premsa

Identificat un nou marcador associat al risc de patir càncer de bufeta

L’estudi ha estat publicat en la versió en línia de març de la prestigiosa revista “Lancet Oncology”

El projecte EPICURO està coordinat a nivell espanyol per Manolis Kogevinas i Núria Malats del Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental (CREAL) i de l’Institut Municipal d’Investigació Mèdica (IMIM-Hospital del Mar) de Barcelona, i Francisco X Real també de l’Institut Municipal d’Investigació Mèdica (IMIM-Hospital del Mar) i de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. Concretament, en aquesta ocasió, l’anàlisi s’ha coordinat des del CREAL/IMIM-Hospital del Mar i el National Cancer Institute d’Estats Units amb la participació del grup de recerca del Dr. Manel Esteller, del Centro Nacional de Investigaciones Oncológicas, Madrid. Actualment Núria Malats i Francisco X Real dirigeixen els seus respectius grups de recerca en el Centro Nacional de Investigaciones Oncológicas, Madrid (CNIO).

A Espanya es diagnostiquen prop de 8.000 nous casos de càncer de bufeta a l’any i 3.000 persones moren d’aquesta malaltia. Es tracta d’una malaltia crònica amb una supervivència als 5 anys dels 70%, fet que exigeix un seguiment clínic estricte i que té una afectació important en la seva qualitat de vida. El càncer de bufeta és el tumor que comporta la despesa sanitària més alta per pacient.

A nivell experimental, s’havia ja constatat la importància de la metilació en determinar l’estructura de la cromatina. L’adició de grups metil (CH3) al nucleòtid citosina, o metilació del DNA, afecta la capacitat transcripcional -generalment mitjançant el silenciament dels gens contigus- i està relacionada amb l’estabilitat del genoma. La inestabilitat genètica contribueix al desenvolupament del càncer. L’estudi ha posat de manifest que una disminució dels nivells de metilació global del DNA (hipometilació), està associada a un major risc de desenvolupar càncer de bufeta.

Segons Núria Malats “el càncer de bufeta urinària com a model de càncer ha resultat ser idoni per aquests tipus d’estudi atès que són ben coneguts els factors de risc associats a la malaltia”. Així mateix, la majoria de càncers de bufeta presenten un patró histològic similar i es poden obtenir ben fàcilment cèl.lules exfoliades de l’uroteli, o paret interna de la bufeta, amb l’orina.

Tenint en compte els factors de risc existents en conjunt, una altra conclusió rellevant d’aquest treball ha estat, segons Manolis Kogevinas “que la mesura global de la hipometilació del DNA en sang és, de per sí, un factor de risc independent d’altres factors de risc coneguts per al càncer, com ara per exemple el consum de tabac, encara que l’efecte conjunt d’ambdós factors incrementa moltíssim el risc d’aquesta neoplàsia”.

Per arribar a aquestes conclusions l’equip d’investigadors ha recopilat dades de 775 pacients diagnosticats de càncer de bufeta, entre 1998 i 2001, provinents de diverses regions espanyoles (Catalunya, Astúrias, Comunidad Valenciana y Canarias) dins del projecte EPICURO, i les ha comparat amb dades provinents d’una població control de 397 persones. S’ha emprat com a marcador, en ambdós grups, el grau de metilació del DNA dels glòbuls blancs o leucòcits a la sang. Igualment, en ambdós grups, es va obtenir informació rellevant sobre altres factors de risc associats al desenvolupament de càncer, com ara els hàbits alimentaris i els hàbits tòxics (consum d’alcohol i de tabac, principalment).

Els autors afirmen que aquesta aportació no només ha de servir com a marcador del risc de patir càncer de bufeta, sinó que, probablement ,esdevindrà igualment valuós en la detecció d’altres tipus de càncer.

Totes les notícies