Freqüència i determinants de les malalties respiratòries obstructives cròniques: asma i EPOC.
-
Avaluació de la freqüència, les tendències i la distribució de l'asma i la EPOC en adults, estudi dels factors de risc per a la vida inicials i els quals afecten als adults (tabac, obesitat, classe social, activitat física) i els mecanismes d'asma en l'Enquesta de Salut Respiratòria de la Comunitat Europea (
ECRHS, per les seves sigles en anglès).
-
Influència de l'exposició pre i postnatal a al·lèrgens, irritants (tabac de la mare, contaminació atmosfèrica) i alimentació (components oranoclorinats) en la incidència d'asma i al.lèrgia en cohorts de nounats.
-
El seguiment i l'extensió de la
ECRHS de cohorts internacionals i cohorts de nounats permetran ampliar la investigació dels nous factors de risc, com l'alimentació i l'activitat física, en l'asma i la EPOC, així com incorporar indicadors d'inflamació respiratòria a nivell perifèric i respiratori (com l'aire exhalat i l'esputo induït).
Efectes de la contaminació atmosfèrica en els sistemes respiratori i cardiovascular
- Aquesta línia es va iniciar en 1987 a l'investigar les causes del brot d'asma a Barcelona. Durant els darrers anys, el principal interès se centra en com afecta l'exposició crònica a la contaminació atmosfèrica urbana al desenvolupament i a la reagudització de l'asma, a la disminució de la funció pulmonar i a la EPOC; s'ha participat en diversos projectes europeus (PAMCHART, HEAPS, AIRGENE) per a aconseguir caracteritzar la contaminació urbana amb partícules suspeses (recompte de partícules, massa en funció de la grandària, grau d'oxidació), així com els seus efectes a curt termini en els marcadors inflamatoris i de supervivència entre els supervivents d'infarts de miocardi, el que ha fet que recentment s'hagin realitzat publicacions importants.
- Un dels principals aspectes de la continuïtat en aquesta línia es basa en l'ús de metodologies per a amidar l'acumulació d'exposició a la contaminació atmosfèrica urbana, incloent els sistemes d'informació geogràfica, i en la caracterització físico-química de les partícules. El segon aspecte es refereix a la col.laboració a nivell europeu dels diferents grups en el FP7 de la Unió Europea.
Efectes de les exposicions inicials a la contaminació atmosfèrica en el desenvolupament postnatal.
- Amb l'objectiu d'estudiar si les exposicions prenatals i postnatals als agents contaminants habituals de l'aire (partícules fines, PAH, gasos) i a l'alimentació (residus persistents com organoclorines, plom i mercuri) poden associar-se al neurodesenvolupament, la immunitat/asma i el desenvolupament antropomètric (creixement, obesitat, síndrome metabòlic) i sexual, es va crear la xarxa INMA sota la meva coordinació. Aquesta xarxa reuneix les cohorts de nounats existents a Menorca, Ribera d' Ebre i Granada, i es va encarregar d'avaluar la funció del medi ambient, així com de crear noves cohorts sota un protocol comú després de seleccionar els principals agents contaminants i els seus efectes.
- Una de les àrees de principal projecció en epidemiologia consisteix en l'estudi de les interaccions entre les exposicions mediambientals i els gens de susceptibilitat. En l'estructura de l'estudi INMA, l'objectiu consisteix a estudiar les interaccions entre les exposicions mediambientals relatives a l'agressió oxidativa, com l'alimentació i la contaminació atmosfèrica (a causa dels vehicles dièsel), amb els gens candidats implicats en la capacitat oxidant, amb els nivells perifèrics d'antioxidants incorporats amb l'alimentació, en la patogènia de l'asma i l'al.lèrgia, però també en el seu neurodesenvolupament.
Més informació:
