• Busca persones
• Intranet

Angoixa, trastorns afectius i esquizofrènia Antoni Bulbena

El grup de recerca en angoixa, trastorns afectius i esquizofrènia està format per diferents investigadors que desenvolupen les seves tasques en el sí de l’assistència psiquiàtrica en l’Institut de Neuropsiquiatria i Addiccions (INAD), del Parc de Salut Mar, tant a nivell hospitalari com d’atenció primària.

Aquest grup de recerca ha assentat les bases sobre les quals actualment està desplegant l’abast científic de les primeres troballes ara fa 20 anys. Concretament, aquest grup va descriure l’associació de l’angoixa amb una major flexibilitat de les fibres col.làgenes, una característica principal del que actualment es coneix com a síndrome d’hiperlaxitud articular (SHA). Aquesta associació clínica es va concretar posteriorment en la troballa d’una unió genètica entre ambdós fenòmens que va provocar un gran ressò internacional i en la promoció dels mètodes d’entrenament clínic pel diagnòstic de la síndrome d’hiperlaxitud articular mitjançant un CD-rom avalat tant per la SER com per la SEP i finançat pel FIS.

Actualment, l’estudi d’aquesta relació entre SHA i angoixa s’està estenent a altres tipus de poblacions i camps de la psicopatologia com per exemple l’esquizofrènia i els trastorns afectius. Per aproximar aquestes troballes en benefici dels malalts, recentment s’ha obert la Unitat d’Angoixa, una unitat específica pel tractament dels trastorns d’angoixa. A més a més, l’estudi de la síndrome d’hiperlaxitud articular ha obert nous fronts de recerca amb l’estudi d’altres signes corporals amb valor psicopatològic com la biotipologia o les anomalies físiques menors.

Finalment, en el camp de l’angoixa però també en el camp dels trastorns afectius, aquest grup de recerca està estudiant l’estacionalitat, les possibles influències del clima i també de determinats aliments en la incidència i evolució d’aquests trastorns.

Cal mencionar també la línia de recerca que tracta d’aprofundir en diferents aspectes de la comorbilitat entre la psicopatologia i altres patologies mèdiques, en especial les malalties dermatològiques mitjançant l’equip de professionals de la Unitat de Psicodermatologia. Igualment també s’està avançant en l’estudi de la comorbilitat entre psicopatologia i trastorns per ús de substàncies amb la obertura recent de la Unitat de Patologia Dual.

Recentment s’ha creat la Unitat de Neurociència Cognitiva en el Departament de Psiquiatria de la UAB, que es troba a l’Institut de Neuropsiquiatria i Addiccions del Parc de Salut Mar, a l’Hospital del Mar. El principal objectiu de la unitat consisteix a investigar malalties neurològiques i psiquiàtriques mitjançant tècniques de neuroimatge. De moment, la unitat compta amb més de deu línies actives de recerca, especialment centrades en malalties com l’esquizofrènia i l'ansietat, i en la neuropsiquiatria evolutiva (ADHD pediàtric –trastorn d'hiperactivitat i dèficit d’atenció- i TOC –trastorn obsessiu-compulsiu).

D’altra banda, comptem amb la càtedra “El cervell social”, que té origen en un dels diàlegs amb més èxit del Fòrum Universal de les Cultures (Barcelona 2004). Els objectius de la càtedra consisteixen a reforçar l'anàlisi d’importants recerques teòriques i empíriques sobre neurobiologia en el context dels fenòmens socials, així com a promoure un debat interdisciplinari entre els investigadors de neurociència i la societat. La càtedra assumeix un enfocament transdisciplinari entre neurociència, psicologia cognitiva, intel.ligència artificial i lingüística per tal d’ampliar i profunditzar el coneixement de la cognició i els comportament socials.La càtedra organitza tallers internacionals de gran nivell centrats en temes específics de neurociència social, així com també duu a terme recerques experimentals sobre la neuroimatge de la cognició social.

Tot aquest aplec de coneixements serveix especialment per enriquir i reforçar la formació continua i la recerca dels professionals clínics de l’Institut de Neuropsiquiatria i Addiccions del Parc de Salut Mar.