03/04/2019 - Nota de premsa
Els espais verds només beneficien la salut dels residents privilegiats que viuen en barris que s'estan gentrificant
La creació de parcs i zones verdes en els nuclis urbans té efectes positius en la salut dels seus residents, de manera general. No obstant això, a l'explorar amb més detall, es conclou que només les classes socials més afavorides es beneficien d'aquests espais. Un nou article publicat per un grup d'investigadores de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) i de l'Institut d'Investigació Mèdica de l'Hospital del Mar (IMIM) posa de manifest que, tot i que viure en àrees amb espais verds s'associa amb una millor salut autopercebuda per part dels residents, aquests beneficis exclouen les classes socials amb un menor nivell educatiu i menors ingressos econòmics.
L'"ecologització" progressiva de les ciutats mitjançant la creació de zones verdes, parcs i corredors ecològics pot tenir efectes positius per a la salut física i psicològica de les persones. Aquest procés creixent de "verdificació" s'ha associat a la millora de la qualitat de l'aire, el foment de la pràctica d'exercici físic i a la creació de vincles socials més forts entre els veïns, reduint així nivells d'estrès crònic i millorant la salut en general. No obstant això, aquestes transformacions poden anar acompanyades de processos de gentrificació pels qual la població originària d'un barri de classe mitjana-baixa o baixa és desplaçada (social, cultural i/o físicament) pels nous residents de major poder adquisitiu que arriben a la zona atrets per l'oferta d'habitatges i serveis més atractius.
L'estudi, dut a terme a la ciutat de Nova York i publicat a la revista Health & Place, avalua per primera vegada si el procés de gentrificació que estan experimentant determinats barris modifica la relació existent entre els espais verds i la salut. Per a això, van prendre dades demogràfiques i de salut autopercebuda de més de 44.000 ciutadans de NYC residents en tres tipologies de barri: barris no gentrificables (els que ja inclouen molts residents de classes socioeconòmiques altes), barris que s'estaven gentrificant, i barris que no s'estaven gentrificant.
Els resultats mostren que la quantitat d'espais verds només provoca efectes positius en la salut en el cas dels barris que s'estan gentrificant. No obstant això, dins d'aquesta tipologia de barri, només es beneficien dels espais verds els ciutadans més privilegiats, és a dir, aquells que compten amb un major nivell educatiu (com a mínim un títol universitari) o ingressos econòmics superiors. Així doncs, els col·lectius més desfavorits -com els grups amb menys ingressos o menor nivell educatiu- no es beneficien de viure en barris més verds.
"La gentrificació modifica l'efecte que l'exposició a zones verdes té en la salut, resultant en beneficis només per a uns privilegiats", afirma la Dr. Helen Cole, primera autora de l'estudi i membre del Laboratori de Justícia Urbana Ambiental de Barcelona (BCNUEJ) de l'ICTA-UAB, qui afirma que les ciutats més verdes no sempre són justes i saludables per a tothom per igual, i que els beneficis dels espais verds no solen ser equitatius.
La quantitat d'àrees verdes a les altres dues tipologies de barri (barris que no s'estan gentrificant) no es relaciona amb efectes en la salut dels residents. Això pot ser degut a que l'efecte dels espais verds es veu contrarestat per altres determinants de salut. Per exemple, els veïns de barris benestants poden gaudir de molts altres serveis i d'activitats de lleure amb repercussió en la salut. Per contra, els de classes vulnerables presenten, en general, un estat de salut pitjor per les seves condicions socioeconòmiques o altres desavantatges.
La Dr. Helen Cole remarca la importància dels resultats perquè "un argument habitual a favor de la gentrificació és que els "beneficis" de noves àrees millorades, com les que tendeixen a gentrificar-se, tenen efectes en els residents a llarg termini. Els nostres resultats indiquen que, quan es tracta dels beneficis de les zones verdes a la salut, això no sembla succeir" i recorda que "només els que podríem considerar "gentrificadors" es veuen afavorits, mentre que els veïns amb ingressos o nivells d'educació més baixos no es beneficien en els barris que s'estan gentrificant". Per això, els autors de l'estudi recorden que les intervencions estructurals, com els nous espais verds, s'han de planificar i avaluar-se en el context d'equitat i de canvi social urbà, i necessiten coordinar la seva acció amb altres sectors i prioritats com són la salut o l'habitatge.
Article de referència
© Institut Hospital del Mar
d'Investigacions MèdiquesAvís Legal i Política de Privacitat | Política de cookies | Mapa web | Accessibilitat | Adreça / Accessos | Contacte
