06/09/2016 - Nota de premsa
Un estudi realitzat per investigadors de l’Hospital del Mar i de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) orienta sobre quantes hores a la setmana són les apropiades perquè els nens en edat escolar juguin amb videojocs. Els resultats s’han publicat a la revista científica Annals of Neurology. El treball liderat pel Dr. Jesús Pujol, metge del servei de Radiologia de l’Hospital del Mar i investigador de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM), i coordinat pel Dr. Jordi Sunyer, de l’Institut de Salut Global de Barcelona, ha consistit en investigar la relació entre les hores a la setmana dedicades a jugar als videojocs i certes habilitats intel·lectuals i problemes de conducta, en 2.442 nens de entre 7 i 11 anys.
Més informació "Quant de temps han de jugar els nens amb els videojocs?"
24/08/2016 - Nota de premsa
Un estudi coordinat per investigadors de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM) i en el qual han participat 12 grups de tota la geografia espanyola, ha descrit per primera vegada a Espanya que la diabetis mellitus no només augmenta el risc de morir per causes cardiovasculars (infart de miocardi, ictus o insuficiència cardíaca), sinó que també incrementa significativament el risc de morir per neoplàsies, infeccions, malaltia pulmonar obstructiva crònica i malalties amb afectació hepàtica i renal. Els resultats han estat publicats a la prestigiosa revista Diabetis Care. "La diabetis mellitus és un problema de salut pública a nivell mundial que actualment afecta 382 milions de persones a tot el món. Estudis previs havien assenyalat una diferència mitjana de 6 anys en l'esperança de vida entre la població amb i sense diabetis. Els resultats del nostre estudi mostren que les persones amb diabetis tenien el triple de risc que la població general de morir per malalties hepàtiques, renals i per cardiopatia isquèmica; mentre que aquest risc era del doble, quan ens referíem a l'ictus i als càncers localitzats en fetge i còlon-recte. Finalment, patologies com la malaltia pulmonar obstructiva crònica, les infeccions, la insuficiència cardíaca i el càncer de pulmó, suposaven un augment de més del 50% del risc en població diabètica" explica Maria Grau, investigadora del grup de recerca en Epidemiologia i Genètica Cardiovascular i coordinadora de l'estudi.
Més informació "La diabetis augmenta el risc de morir per càncer i altres malalties"
18/08/2016 - Nota de premsa
Un projecte internacional, The Exome Aggregation Consortium (ExAC), que compta amb la participació d'investigadors de l'IMIM (Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques) com a únics espanyols, ha analitzat l'ADN que codifica proteïnes de 60.706 individus de diferents ètnies i ha posat a disposició de la comunitat científica internacional un catàleg que recull les mutacions identificades, la seva freqüència i la seva distribució al llarg de l'ADN. L'estudi es publica a la prestigiosa revista Nature i és el que ha analitzat un major nombre d'individus multiplicant per 10 els estudis prèviament disponibles. L'ADN és la molècula que es troba a l'interior de totes les nostres cèl·lules, que conté la informació per fabricar les proteïnes en forma d'una seqüència de quatre lletres o bases [adenina (A), guanina (G), timina (T) i citosina (C)]. En els últims anys s'han desenvolupat tecnologies per seqüenciar, és a dir, llegir la seqüència d'aquestes bases en l'ADN d'una persona. El canvi d'una d'aquestes bases pot en ocasions produir un canvi en la proteïna que fabrica la cèl·lula i causar alguna malaltia. Per aquest motiu, és molt important conèixer quina és la seqüència de bases en l'ADN normal, amb quina freqüència es presenten mutacions (canvis en la seqüència d'aquestes bases) i on es presenten aquests canvis, per així definir un catàleg i un mapa de les mutacions de l'ADN en humans.
02/08/2016 - Nota de premsa
Un treball en el que han participat l’IMIM (Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques) el Duke Lemur Center i la Universitat de Duke, estudia per primera vegada la regulació dels gens en primats hibernats. El primat que han estudiat és el lèmur nan de cua gruixuda (Cheirogaleus medius). Aquesta és una espècie excepcional i molt poc estudiada, ja que és l’únic primat capaç d’hibernar, subsistint amb els lípids que ha emmagatzemat a la cua durant la resta de l’any. El projecte, a més, és un dels pocs treballs sobre la hibernació que utilitza una tècnica moderna anomenada RNAseq que permet veure a nivell global quins gens s'estan expressant i quantificar-los. Són les primeres dades genòmiques que existeixen per a aquesta espècie. El fet de que puguem estudiar primats, que són molt més propers a nosaltres que altres espècies hibernants, augmenta les probabilitats de que a llarg termini els descobriments puguin ser traslladats a humans.
29/07/2016 - Nota de premsa
La prestigiosa revista PLoS Pathogens acaba de publicar un article sobre els resultats del projecte Malaria Box, una iniciativa de Medicines for Malaria Venture que ha facilitat l’accés obert a noves famílies de molècules amb activitat antimalàrica de forma gratuïta a 200 laboratoris de 30 països. L’objectiu del projecte és incentivar el descobriment de noves possibilitats farmacològiques per lluitar contra les malalties desateses i d’altres patologies, i de moment, ja ha possibilitat l’inici de més d’una dotzena de projectes de desenvolupament de nous fàrmacs en diferents patologies. El grup de recerca en Farmacologia de Sistemes de l’IMIM ha estat l’únic participant català en aquest extens estudi en el que també han participat tres altres centres de l’Estat espanyol a Euskadi (BIOBIDE), Galícia (Universidad de Santiago de Compostela) i Madrid (GlaxoSmithKline R&D).
Més informació "L’IMIM participa en el primer gran assaig de codi obert de descobriment de fàrmacs"
28/07/2016 - Nota de premsa
Cardiòlegs de l'Hospital del Mar i investigadors de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM) han desenvolupat una nova eina que permet estimar el risc d'aparició de fibril·lació auricular a partir d'indicadors electrocardiogràfics, dades clíniques bàsiques i paràmetres obtinguts a través de la monitorització per Holter (petit dispositiu electrònic que registra i emmagatzema l'electrocardiograma del pacient durant 24 hores). Els resultats del projecte acaben de ser publicats a la revista International Journal of Cardiology. La fibril·lació auricular és una malaltia que es caracteritza per batecs auriculars no coordinats i desorganitzats que produeixen un ritme cardíac ràpid i irregular. Es calcula que la seva prevalença en el món desenvolupat és d'aproximadament entre el 1,5 i 2% i augmenta amb l'edat.
20/07/2016 - Nota de premsa
Un equip científic liderat per Esther Barreiro, professora visitant de la UPF, ha realitzat un estudi amb ratolins per comprovar les millores que es poden obtenir de la combinació de diversos tractaments en el càncer de pulmó de tipus "cèl·lules no petites". El càncer de pulmó és el més letal del món, sent la causa de més d'un milió i mig de morts a l'any. De tots els càncers de pulmó, l'adenocarcinoma és el subtipus més comú. La presència d'altres afectacions subjacents, com la malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC), que també suposa una elevada mortalitat en les regions industrialitzades, provoca un increment en el risc de patir-lo. Tot i els recents progressos en les estratègies terapèutiques per combatre aquesta malaltia, la majoria de pacients als quals se'ls diagnostica no superen els cinc anys de vida.
Més informació "La combinació de diverses teràpies millora el tractament contra el càncer de pulmó"
06/07/2016 - Nota de premsa
A l’atenció primària de l’ICS a Girona s’està duent a terme l’estudi Autocribratge del risc cardiovascular (ACRISC), en què participen un miler de persones, per autogestionar el risc de patir malalties cardiovasculars. A través d’un programari desenvolupat per a aquest projecte, els usuaris del sistema participen en la recollida i el tractament de dades sobre la seva salut (pressió arterial, perfil lipídic, pes, hàbits alimentaris...) i el sistema, basat en els principis d’apoderament i interactivitat, els ofereix unes recomanacions adaptades al perfil de cada persona, especialment en els camps de la dieta i l’activitat física. L’estudi s’està duent a terme de forma col·laborativa entre l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM), la Unitat de Suport a la Recerca d’Atenció Primària de Girona (de l’IDIAP Jordi Gol) i l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona (IDIBGI). Els primers pacients que hi participen des del passat mes de març, d’entre 35 i 74 anys, pertanyen a l’EAP Montilivi i està previst que, properament, s’hi incorporin els de l’EAP Celrà, cosa que permetrà disposar de perfils de població urbana i rural.
28/06/2016 - Nota de premsa
La Fundació Privada Daniel Bravo Andreu ha atorgat les tres beques d'investigació biomèdica 2016 per fer estades a l'estranger a la Dra. Patricia Garcia-Cañadilla del Departament de Tecnologies de la Informació i de les Comunicacions de la Universitat Pompeu Fabra, el Dr. Ignasi Barba del Laboratori de Cardiologia Experimental del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), Sergi Sayols del Departament d'Epidemiologia i Genètica Cardiovascular de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM). Aquests ajuts dotats de 3.000 euros mensuals més despeses de desplaçament permetran que els joves científics segueixin la seva formació postdoctoral en alguns dels centres més prestigiosos del món en recerca cardiovascular.
16/06/2016 - Nota de premsa
Un estudi internacional liderat pel Servei de Neurologia de l’Hospital del Mar i pel grup de recerca Neurovascular de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM) ha quantificat el risc i els predictors d’ictus isquèmic en pacients amb estenosi de l’artèria caròtide. Els resultats de l’estudi, publicats a la revista Neurology, han confirmat que existeix un alt risc d’esdeveniments recurrents durant els 14 primers dies després de l’accident isquèmic, que és el temps recomanat per fer una intervenció per a revascularitzar la caròtide. Però atès que una cirurgia molt urgent comportaria un risc quirúrgic considerable, és necessari determinar quin és el termini més adequat per a dur a terme aquesta intervenció entre l’esdeveniment isquèmic i els 14 dies posteriors. L’estudi és un punt de partida i recomana fer assaigs aleatoris per determinar els beneficis i la seguretat de la revascularització d'urgència en front de la revascularització carotídia subaguda dins dels 14 dies després de l’aparició dels símptomes.
Servei de Comunicació:
Marta Calsina Freixas(ELIMINAR)
Tel:
(+34) 93 316 06 80
Doctor Aiguader, 88
08226 Barcelona
© Institut Hospital del Mar
d'Investigacions MèdiquesAvís Legal i Política de Privacitat | Política de cookies | Mapa web | Accessibilitat | Adreça / Accessos | Contacte
