23/02/2017 - Nota de premsa
Un estudi liderat per investigadors de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM) i l'Institut de Física mèdica i Biofísica de la Facultat de Medicina de l'Hospital Charité de Berlín, publicat a la revista Nature Communications, demostra per primera vegada, que el colesterol present en les membranes de les cèl·lules pot interferir en la funció d'una important proteïna de les membranes cerebrals, a través d'una manera d'interacció desconegut fins al moment. En concret, el colesterol és capaç de regular l'activitat del receptor d'adenosina, envaint el seu interior i accedint així al seu centre actiu. Això permetrà idear noves formes d'interacció amb aquestes proteïnes que en un futur podrien convertir-se en fàrmacs per tractar malalties com l'Alzheimer. El receptor d'adenosina pertany a la família de les GPCRs (Receptors Acoblats a Proteïnes G), una àmplia família de proteïnes situades a la membrana de les cèl·lules, que són clau en la transmissió de senyals cel·lulars i en la comunicació entre cèl·lules. D’aquí que les GPCRs estiguin per tant involucrades en la majoria de processos fisiològics rellevants, incloent la interpretació d'estímuls sensorials com la visió, l'olor o el gust, la regulació de l'activitat del sistema immune i inflamatori o la modulació del comportament.
Més informació "Descobert un nou paper del colesterol en la regulació de proteïnes cerebrals"
20/02/2017 - Nota de premsa
Un estudi multicèntric internacional liderat per l’oncòleg Joaquim Bellmunt, director de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM) i coordinador del Grup de Recerca en Oncologia Genitourinària de l’IMIM demostra l’eficàcia de la immunoteràpia en el tractament del càncer de bufeta avançat quan el tractament inicial quimioteràpic amb cisplatí ja no funciona. És la primera vegada que s’aconsegueix perllongar d‘una manera significativa la supervivència dels malalts en aquest tipus de situació. Aquest tractament millora a més la qualitat de vida del pacients respecte al tractament amb quimioteràpia. Aquest estudi en fase III publicat al New England Journal of Medicine –la revista més prestigiosa i de referència mundial dels avenços en Medicina aplicada– es converteix així en un treball de referència, atès que feia mes de vint anys que no hi havia avenços significatius en els tractaments per al càncer de bufeta quan la primera opció havia deixat de funcionar. Aquests resultats proporcionen una evidència per a l’ús de Pembrolizumab, un fàrmac immunoteràpic, com a nou estàndard de tractament per al càncer de bufeta avançat, com ja també ha estat demostrat per a altres tipus de tumor com el melanoma i el càncer de pulmó.
16/02/2017 - Nota de premsa
Investigadors de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM) acaben de publicar els resultats d’una revisió que ha determinat que totes les formes d’exposició a la violència en edats primerenques estan associades amb major risc de futurs intents de suïcidi i, en particular, amb el suïcidi en els joves i adults joves, en edats compreses entre els 12 i els 26 anys d’edat. Per tipus de violència, l’abús sexual infantil i el l’assetjament escolar són els principals contribuents a aquets intents de suïcidi. “Els individus que han estat víctimes de qualsevol tipus de violència interpersonal durant la infància o adolescència tenen dues vegades més risc de realitzar intents de suïcidi quan són joves o adults joves, i aquest risc quasi es quadruplica quan l’abús ha estat sexual” explica Jordi Alonso, coordinador del grup de recerca en Serveis Sanitaris de l’IMIM, cap de grup CIBERESP i director de l’estudi
15/02/2017 - Nota de premsa
De quina manera el verd urbà té efectes en la salut dels residents i com la gentrificació afecta aquesta relació? Són les ciutats més verdes i saludables menys justes i equitatives amb els seus ciutadans? Generen els espais verds urbans beneficis en la salut de tots els grups socials per igual? Aquestes són algunes de les qüestions a les que es donarà resposta al taller internacional "Desigualtats verdes: una investigació sobre la gentrificació verda urbana" que tindrà lloc el proper divendres, dia 17 de febrer de 2017, al Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB). Organitzat pel Barcelona Laboratori sobre Justícia i Sostenibilitat Ambiental Urbana (BCNUEJ), fundat per l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB) i l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM), el taller abordarà els actuals processos de planificació sostenible de les ciutats i com la implementació de les agendes verdes per part dels sectors públics (en col·laboració freqüent amb inversors privats) pot donar lloc a un procés de gentrificació que acabi excloent i desplaçant els col·lectius més desfavorits de la ciutat.
14/02/2017 - Nota de premsa
Un estudi desenvolupat i liderat per investigadors de l’IMIM (Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques) i publicat a la revista Circulation conclou que seguir una dieta mediterrània rica en oli d’oliva verge millora les funcions de les lipoproteïnes d’alta densitat (HDLs). És a dir, ajuda a que les partícules que transporten el “colesterol bo” funcionin millor. Per primera vegada, es demostra el potencial terapèutic d’un patró alimentari com la dieta mediterrània tradicional sobre les funcions cardioprotectores del “colesterol bo”. Aquest podria ser un dels motius pels quals seguir aquesta dieta prevé el desenvolupament de malalties cardiovasculars. La principal funció de les HDLs és encarregar-se de retirar l’excés de colesterol de les artèries i transportar-lo cap al fetge per a la seva excreció. Fins ara, els beneficis sobre la funció del “colesterol bo” només havien estat demostrats en alguns assaigs clínics amb medicaments, amb intervencions quirúrgiques o amb intervencions basades en augmentar el consum d’aliments aïllats però no s’havia estudiat mai què passava si es modificava la dieta per complet.
Més informació "Per què la dieta mediterrània és cardiosaludable?"
12/01/2017 - Nota de premsa
Aproximadament el 15% dels europeus entre 18 i 65 anys que van presentar algun episodi de discapacitat parcial o total durant l'últim mes va manifestar patir dolor crònic. És la principal causa i l'única que mantenen en comú les tres regions del macroestudi que publica aquest mes la revista Gaceta Sanitaria. El treball, realitzat per investigadors de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM), ha analitzat la influència de nou trastorns físics i mentals en la discapacitat de la població adulta europea, a partir de les dades de 13.666 europeus de 18 a 64 anys que han participat en la Iniciativa Mundial d'Enquestes per a la Salut Mental. El treball va consistir en recollir, mitjançant l'ús d'una metodologia comuna, dades referents a diferents trastorns mentals i físics que patien els participants en l'estudi a més del número de dies de discapacitat total i parcial associats. Es van analitzar aquestes dades i van comparar la prevalença dels trastorns i els dies de discapacitat associada. El treball es va realitzar en 10 països europeus que es van agrupar en tres regions diferents: Centre-Oest (Bèlgica, França, Alemanya, Holanda i Irlanda del Nord), Sud (Portugal, Espanya i Itàlia) i Centre-Est d'Europa (Bulgària i Romania).
Més informació "El dolor crònic és la causa més comuna de discapacitat a Europa"
21/12/2016 - Nota de premsa
Avui es publiquen a la revista Circulation:Cardiovascular Genetics els resultats de l'estudi clínic GERA "Clinical Utility of Multi-marker Genetic Risk scores for Prediction of Incident Coronary Heart Disease", realitzat per la Divisió d'Investigació Kaiser Permanent; la companyia Gendiag / Ferrer in Code; i el Grup de recerca en Epidemiologia i Genètica Cardiovascular de l'IMIM de Barcelona (Institut Hospital del Mar de Investigacions Mèdiques). El desenvolupament del test s'ha finançat per ACCIO i CDTI) mitjançant una ajuda pública per promoure la col·laboració publicoprivada en innovació. L'estudi clínic epidemiològic ha validat un test genètic a partir de l'estudi i seguiment, durant 6 anys, d'una població de 52.000 pacients d'entre 30-74 anys amb diferents graus de Risc Cardiovascular (RCV: baix, moderat o alt). És el treball desenvolupat amb major nombre de casos publicat a la literatura mèdica-científica en aquest camp.
Més informació "La càrrega genètica pot doblar el risc de patir un infart de miocardi"
19/12/2016 - Nota de premsa
Un estudi dirigit per investigadors de la UAB i de l’IMIM mostra per primer cop com la maternitat provoca alteracions duradores en l’estructura del cervell, probablement adreçades a millorar la capacitat de la mare per protegir i relacionarse amb el nadó. La recerca es publica a Nature Neuroscience. L’embaràs implica canvis hormonals radicals i adaptacions biològiques, però els efectes en el cervell són encara desconeguts. Per primer vegada, un equip d’investigadors ha dut a terme un estudi que compara l’estructura del cervell de les dones abans i després del seu primer embaràs. La recerca és la primera en mostrar que l’embaràs implica canvis que es mantenen a llarg termini –almenys fins a dos anys després del part– en la morfologia del cervell de la mare. Mitjançant l’anàlisi d’imatges de ressonància magnètica, els científics han observat com en les dones que han viscut el seu primer embaràs es redueix el volum de la matèria gris en regions implicades en les relacions socials. Part d’aquestes regions s’activen quan la dona observa la imatge del seu nadó, de manera que “probablement els canvis corresponen a una especialització del cervell per encarar els reptes que suposa la maternitat” postula l’investigador de la UAB i de l’IMIM i director del grup que ha dut a terme l’estudi, Òscar Vilarroya.
14/12/2016 - Nota de premsa
Un grup d’investigadors del Servei de Neurologia de l’Hospital del Mar de Barcelona i del Grup de Recerca Neurovascular de l’IMIM (Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques), liderat pel Dr. Jaume Roquer i el Dr. Jordi Jiménez-Conde, ha dut a terme un estudi per determinar l’edat biològica de més de 120 subjectes, entre el grup control i el grup de pacients amb ictus isquèmic. L’estudi ha descobert per primera vegada que l’edat biològica dels pacients que han tingut un ictus isquèmic és més alta que la seva edat cronològica, especialment en els afectats més joves. Les troballes han estat publicades a la revista Aging. Aquesta descoberta pot tenir clares implicacions en les mesures de prevenció de l’ictus. L’accident cerebrovascular isquèmic, també anomenat ictus isquèmic, es produeix quan el flux sanguini que rep el cervell es redueix de forma brusca. Presenta una elevada mortalitat i discapacitat a llarg termini, i entre els seus factors de risc hi ha interaccions ambientals, genètiques i sistèmiques. “Tot i que es tracta d’una patologia amb una forta associació a l’edat, un 15% dels afectats són persones menors de 50 anys. Ens hem qüestionat si els pacients que tenen un ictus estaven prèviament més envellits en comparació amb els pacients sans de la mateixa edat, amb el propòsit de descobrir si l’acceleració de la senectut biològica podria constituir un factor de risc més vinculat a patir aquesta malaltia que la mateixa edat cronològica”, explica el Dr. Jiménez-Conde, responsable d’aquest estudi.
14/12/2016 - Nota de premsa
Científics espanyols han aconseguit seqüenciar el genoma del linx ibèric (Lynx pardinus), un dels felins en major perill d'extinció, i han constatat l' "extrema erosió" que pateix en el seu ADN. El del linx ibèric és un dels genomes amb menor diversitat genètica, fins i tot inferior al d'altres mamífers amenaçats, com el guepard o el dimoni de Tasmània, o d'aus, com l'ibis japonès o l'àguila de cua blanca. La investigació, publicada avui a la revista Genome Biology, ha estat coordinada per científics de l'Estació Biològica de Doñana (CSIC) i participada per diversos centres, entre ells l'IMIM. Es tracta del primer genoma de referència d'un mamífer que es genera íntegrament a Espanya. Aquest projecte, finançat per Banc Santander i gestionat per la Fundació General CSIC, ha sumat els esforços de 50 científics pertanyents a grups de recerca de 12 institucions, dues d'elles estrangeres, que cobreixen àrees diverses, com bioinformàtica, genòmica, oncologia, evolució o conservació.
Més informació "Científics espanyols seqüencien el genoma del linx ibèric"
Servei de Comunicació:
Marta Calsina Freixas(ELIMINAR)
Tel:
(+34) 93 316 06 80
Doctor Aiguader, 88
08226 Barcelona
© Institut Hospital del Mar
d'Investigacions MèdiquesAvís Legal i Política de Privacitat | Política de cookies | Mapa web | Accessibilitat | Adreça / Accessos | Contacte
