27/02/2019 - Nota de premsa
El trastorn obsessiu-compulsiu (TOC) es caracteritza per alteracions a la connectivitat cerebral, és a dir, aquests pacients presenten una disfunció a la sincronització de l'activitat entre diferents grups de neurones, segons han evidenciat investigacions recents. En aquesta línia, en un estudi publicat aquest mes a la revista Cerebral Cortex, investigadors de tres grups del CIBER de Salut Mental (CIBERSAM) dirigits pel Dr. Jesús Pujol (director de recerca de la Unitat de Ressonància Magnètica del Servei de Radiologia de l'Hospital del Mar i investigador del Grup de Recerca en Salut Mental de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques-IMIM), el Dr. Narcís Cardoner (Corporació Sanitària Parc Taulí) i el Dr. José Manuel Menchón i el Dr. Carles Soriano-Mas (Institut d'Investigación Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL)-Hospital de Bellvitge), han aplicat un nou mètode de valoració de la connectivitat cerebral en repòs per a mostrar com aquestes alteracions apareixen de fet a qualsevol regió de l'escorça cerebral.
22/02/2019 - Nota de premsa
Les pacients amb un dels tipus de càncer de mama més agressiu, el HER2 positiu, tenen més opcions d'obtenir una resposta completa al tractament si els tumors presenten nivells alts d'un tipus concret de limfòcit, les anomenades cèl·lules assassines naturals, en anglès Natural Killer cells (NK). És la primera vegada que s'evidencia aquesta relació en els tumors de pacients amb càncer de mama, en un pas de gran importància per trobar marcadors que indiquin el nivell de resposta de les pacients als medicaments que s'utilitzen. A la vegada, aquesta troballa, que publica la revista Clinical Cancer Research, indica noves formes de reforçar la capacitat dels tractaments existents i d'aquells en fase d'assaig per acabar amb els tumors, i obre la porta a estudiar la possibilitat de trasplantar aquest tipus de cèl·lula en combinació amb anticossos monoclonals. L'estudi l'han liderat investigadors de l'Hospital del Mar, de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM) i de la Universitat Pompeu Fabra, amb la col·laboració de professionals de la Fundación Jiménez Díaz de Madrid i de l'Hospital Clínic de València, així com de l'Institut de Recerca en Biomedicina (IRB) de Barcelona. En ell, s'han utilitzat mostres de més d'un centenar de pacients amb càncer de mama HER2 positiu.
17/01/2019 - Nota de premsa
Les dones que experimenten una citació per a realitzar avaluacions addicionals a causa d'anomalies mamogràfiques a les que, finalment, es descarta malignitat, l'anomenat resultat fals positiu de les proves de cribratge mamogràfic, tenen el doble de risc de desenvolupar un càncer de mama en els 10 anys posteriors a la prova. I en el cas d'un segon fals positiu, tenen quatre vegades més possibilitats. Ho revela un estudi liderat per investigadors de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM) i de l'Hospital del Mar, que han treballat amb professionals de Dinamarca i Noruega. El treball, que analitza la influència dels falsos positius en el risc de desenvolupar càncer, l'acaba de publicar la revista British Journal of Cancer. Els investigadors han pogut analitzar dades de més d'un milió de dones que s'han sotmès a les proves rutinàries dels plans de cribratge de càncer de mama. En total, 3,5 milions de proves. En elles es van detectar més de 10.000 tumors. A la vegada, es van produir més de 110.000 falsos positius, i el nombre de pacients amb un segon fals positiu va ser de poc més de 8.000.
14/1/2019 - Nota de premsa
Un recent estudi liderat per la Universitat de Princeton, en el que ha participat Toni Celià-Terrassa, actualment investigador del grup de recerca en Teràpia Molecular del Càncer de l'IMIM, ha aconseguit reduir la propagació del càncer de mama triple negatiu en ratolins mitjançant la proteïna Tinagl1. L'agent terapèutic Tinagl1 està basat en una proteïna d'origen natural i bloqueja dues de les principals vies mitjançant les quals les cèl·lules del càncer de mama poden créixer i migrar fora del tumor primari per a propagar-se cap a altres òrgans del cos. L'estudi s'ha publicat a la revista Cancer Cell. «Altres investigacions han intentat bloquejar la propagació d'aquesta forma de càncer però tots els intents fins ara havien fracassat ja què, quan s'aborda una via, les cèl·lules canceroses ho compensen trobant una altra via d'escapament», afirma Yibin Kang, professor de Biologia Molecular de Warner-Lambert /Parke-Davis a la Universitat de Princeton. «Amb aquest nou enfocament, el tractament bloqueja les dues vies al mateix temps. És com matar dos ocells d'un tret. »
Més informació "Prometedor tractament experimental contra el càncer de mama triple negatiu"
10/01/2019 - Nota de premsa
Un estudi publicat per la Revista Española de Cardiología liderat per investigadors de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM) i metges de l'Hospital del Mar, ha xifrat en gairebé 2.000 milions d'euros el sobrecost per al sistema de salut de l'Estat, d'atendre les persones amb sobrepès, obesitat i obesitat mòrbida. Es tracta de la revisió més actualitzada disponible, a partir de mig centenar d'articles publicats anteriorment. Els articles revisats, que analitzen dades de més de 300.000 persones, han permès als investigadors fer el seguiment de l'evolució de la prevalença del sobrepès i l'obesitat a l'Estat entre els anys 1987 i 2014. A partir d'aquests resultats, s'han realitzat estimacions per als anys 2006, 2016 i 2030. Segons l'estudi, l'any 2016 hi havia a Espanya uns 24 milions de casos d'excés de pes, és a dir, el 70% dels homes i la meitat de les dones en edat adulta. Es tracta de 3 milions de persones més que una dècada abans. Si es manté aquesta tendència, els investigadors preveuen que aquesta xifra superarà els 27 milions de persones l'any 2030, afectant al 80% dels homes i al 55% de les dones d’aquesta franja d’edat.
Més informació "El 80% dels homes adults de l’Estat presentarà obesitat o sobrepès l’any 2030"
07/01/2019 - Nota de premsa
Un estudi liderat per investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques, juntament a altres institucions internacionals, ha explorat les interelacions neurals i de conducta que rauen entre els valors sagrats, l'extremisme violent i l'exclusió social, en una mostra de nois joves marroquins residents i escolaritzats a Catalunya vulnerables a la radicalització. Es consideren valors sagrats aquells que són percebuts com a innegociables, als quals no es renuncia sota cap condició. A més, tenen un component identitari que té a veure amb la percepció de l'individu com a membre del seu grup social de referència.
19/12/2018 - Nota de premsa
El 87% de les dones consumidores de drogues per via injectada a Europa pateixen, com a mínim, una altra patologia psiquiàtrica associada. És l'anomenada comorbiditat o patologia dual, és a dir, tenir, a banda de l'addicció a drogues, una segona malaltia d'origen psiquiàtric. D'aquestes, el trastorn més habitual és la depressió (la pateixen el 76% de les dones que han participat en l'estudi), l'ansietat (el 54%) i l'estrès posttraumàtic (el 52%). A més, 7 de cada 10 també pateixen violència de parella, fet que incrementa les possibilitats de presentar un trastorn d'estrès posttraumàtic. L'estudi, Psychiatric comorbidity and intimate partner violence among women who inject drugs in Europe: a cross-sectional study, finançat per la Comissió Europea i coordinat per la Dra. Marta Torrens, cap del Grup de recerca en addiccions de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM) i Directora del procés d'Addiccions de l'Institut de Neuropsiquiatria i Addiccions de l'Hospital del Mar (INAD), ha comptat amb la participació de centres de recerca d'Àustria, Itàlia, Anglaterra, Escòcia i Polònia. El publica la revistaArchives of Women's Mental Health.
13/12/2018 - Nota de premsa
Una revisió dels articles publicats que analitzen el cervell de persones amb psicopaties gràcies a imatges obtingudes amb ressonància magnètica revela que els psicòpates pateixen una hipermaduració o maduració accelerada de determinades zones del cervell, fet que afecta la seva capacitat per a gestionar les emocions. La revisió, publicada per la revista Psychological Medicine, l'ha liderat el Dr. Jesús Pujol, director de recerca de la Unitat de Ressonància Magnètica del Servei de Radiologia de l'Hospital del Mar i de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM) i CIBERSAM, en col·laboració amb el Dr. Narcís Cardoner, de la Corporació Sanitària Parc Taulí. En el treball s'han analitzat més de 400 articles publicats a revistes científiques. El factor emocional primerenc té una gran influència en el desenvolupament, formació i comportament del psicòpata. Així ho explica el Dr. Pujol, que destaca que "el psicòpata pot ser el resultat d'un estrès emocional a les primeres fases de la vida, que provoca la hipermaduració de les estructures del cervell implicades en els sentiments i les preses de decisions". Això explica l'aparent reducció de la substància grisa detectada a les imatges per ressonància magnètica, que en realitat és deguda en bona part a un procés de mielinització excessiva o increment de substància blanca, compatible amb aquesta maduració accelerada.
Més informació "L’estrès emocional fa madurar en excés el cervell dels psicòpates"
26/11/2018 - Nota de premsa
Els investigadors Manuel Pastor, Jordi Quintana i Ferran Sanz han publicat un article a la revista Frontiers in Pharmacology en el qual han compartit l'experiència acumulada sobre la transferència de models productius computacionals des d'entorns acadèmics a la indústria. Aquesta experiència va ser adquirida al ja conclòs projecte eTOX, finançat per la Innovative Medicines Initiative (IMI). Un dels principals resultats d'aquest projecte és obrir el camí a un nou model de col·laboració de les indústries farmacèutiques entre elles i també entre aquestes i el món acadèmic, en el qual es comparteixen dades i coneixements amb la finalitat de millorar l'avaluació toxicológica dels composts candidats a fàrmacs. Els autors són membres del Programa de Recerca en Informàtica Biomèdica (GRIB), un programa conjunt de l'Institut Hospital del Mar de Recerques Mèdiques (IMIM) i la UPF.
19/11/2018 - Nota de premsa
Tenir unes variants específiques al gen PATJ predisposa a una pitjor recuperació d'un ictus isquèmic. 7 de cada 10 pacients amb aquestes variants pateixen seqüeles greus tres mesos després de l'infart cerebral, és a dir, queden en una situació de dependència, davant menys de la meitat dels pacients que no presenten aquestes variants. Són dades d'un estudi internacional multicèntric coordinat per investigadors de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM) i metges de l'Hospital del Mar, que publica la revista Circulation Research. Es tracta de la recerca més important realitzada fins ara en el camp de la genètica i el pronòstic de l'ictus, i la primera que es publica, amb dades de més de 2.000 pacients i 12 centres internacionals implicats. L'estudi s'ha realitzat gràcies a una ajuda de La Marató de TV3 de l'any 2010.
Servei de Comunicació:
Marta Calsina Freixas(ELIMINAR)
Tel:
(+34) 93 316 06 80
Doctor Aiguader, 88
08226 Barcelona
© Institut Hospital del Mar
d'Investigacions MèdiquesAvís Legal i Política de Privacitat | Política de cookies | Mapa web | Accessibilitat | Adreça / Accessos | Contacte
