Hospital del Mar Research Institute Hospital del Mar Research Institute

Notícies

  • 09/02/2017 - Informació institucional

    III Jornada Científica BiblioPRO

    Sota el títol “PROS: incloure la perspectiva del pacient en la pràctica clínica i la gestió sanitària" es portarà a terme la tercera edició d’aquesta jornada que enguany se celebrarà el dia 23 de febrer a l'Escola Nacional de Sanitat (ISCIII)-Campus de Chamartín, Madrid. BiblioPRO és una biblioteca virtual de Qüestionaris en espanyol de Resultats Percebuts pels Pacients (PRO-Patient Reported Outcomes) i Qualitat de Vida Relacionada amb la Salut (QVRS) liderada des de l’IMIM per Jordi Alonso, director del Programa d’Epidemiologia i Salut Pública, i Montse Ferrer, investigadora del Grup de Recerca en Serveis Sanitaris. Forma part de les plataformes tecnològiques del CIBER. L’equip de BiblioPRO organitza anualment una jornada amb l’objectiu de promoure el coneixement de les possibilitats d'aquesta biblioteca virtual de qüestionaris en espanyol, i la difusió científica sobre el desenvolupament, l'adaptació, l'avaluació i les bones pràctiques en l'ús d’aquests qüestionaris. 

    Més informació "III Jornada Científica BiblioPRO"

  • 30/01/2017 - Informació general

    Gènere i educació determinen el tipus de vincle que un propietari té amb el seu gos

     Un estudi liderat per investigadors de l’IMIM i de la Càtedra Fundación Affinity Animales y Salud de la UAB estableix per primera vegada patrons concrets de vinculació d‘un propietari amb el seu gos, detectant que els homes amb major nivell d’estudis tenen un tipus de vincle emocional més fort amb el seu gos i que a més reporten un nivell de satisfacció vital més alt. El gos és l’animal de companyia per excel·lència, molt present en la nostra societat. S’estima que un 21% de les llars europees i un 36,5% de les nord-americanes tenen un gos. Els beneficis tant a nivell físic com a nivell psicològic que comporta tenir un animal de companyia són molt grans, de totes maneres hi ha moltes relacions que no funcionen i acaben amb maltractament o abandonament.

    Més informació "Gènere i educació determinen el tipus de vincle que un propietari té amb el seu gos"

  • 24/01/2017 - Informació institucional

    Setze milions d’euros d’injecció econòmica per a la investigació de les reaccions adverses a medicaments

    S’ha posat en marxa un nou projecte de recerca europeu, el TransQST (Translational Quantitative Systems Toxicology) finançat amb 16 milions d’euros, que té per objectiu millorar la comprensió dels efectes adversos als medicaments i la seva seguretat, proporcionant metodologies i software innovadors per al modelatge de sistemes toxicològics. Hi participa el grup de recerca en Informàtica Biomèdica Integrada de l’IMIM (GRIB, IMIM-UPF), coordinat per Laura Furlong i Ferran Sanz. Les reaccions adverses als medicaments són els seus efectes secundaris no desitjats i impliquen costos importants en termes de morbiditat, mortalitat i hospitalització de pacients. TransQST té una durada de cinc anys, i té com objectiu desenvolupar nous mètodes computacionals utilitzant les millors dades disponibles dels àmbits públic i privat per abordar el problemes del desenvolupament segur de medicaments. està finançat per l’Innovative Medicines Initiative 2 Joint Undertakint (IMI 2), una iniciativa pública-privada europea que pretén accelerar el desenvolupament de medicaments més eficaços i segurs per als pacients.

    Més informació "Setze milions d’euros d’injecció econòmica per a la investigació de les reaccions adverses a medicaments"

  • 17/01/2017 - Informació general

    Tret de sortida al Projecte ESCAPE-NET

    Del 17 al 19 de gener tindrà lloc a Amsterdam el kick-off meeting del projecte ESCAPE-NET (European Sudden Cardiac Arrest network: towards Prevention, Education and New Treatment), un projecte del programa Horizon 2020 de la Unió Europea, de l'àrea de Medicina Personalitzada i dins l'àmbit de l’aturada cardíaca sobtada. El projecte està coordinat per l’Academisch Medisch Centrum de la Universitat d’ Amsterdam i hi participen un total de 16 equips científics de tot Europa, entre ells el grup de recerca en Farmacologia de Sistemes del Programa d’Informàtica Biomèdica de l’IMIM i UPF coordinat pel Dr. Jordi Mestres. Aquest grup aportarà al projecte la seva experiència i expertesa en el camp de la predicció del mecanisme d’acció i la seguretat de fàrmacs i participarà en el desenvolupament d’una puntuació de risc d'aturada cardíaca sobtada personalitzada a partir de l’anàlisi individual de quimio i biomarcadors associats a l’arítmia cardíaca. L'aturada cardíaca sobtada es la causa del 20% de les morts a Europa, actualment les taxes de supervivència són només d’entre el 5 i el 20%, per tant hi ha una gran necessitat de millorar la prevenció i el seu tractament. Fins ara aquests esforços s’han vist obstaculitzats per la manca de grans cohorts de pacients amb informació detallada d’aquesta malaltia. 

    Més informació "Tret de sortida al Projecte ESCAPE-NET"

  • 16/01/2017 - Acte

    "Un Mar de Ciència", una nova iniciativa per apropar la ciència a la ciutadania

    El proper dia 18 de gener es portarà a terme el primer cafè científic del cicle Un Mar de Ciència que organitza l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques en col·laboració amb Biblioteques de Barcelona. Amb el títol “Menjar pensant en el cervell”, es parlarà de l’impacte que té la dieta en la nostra capacitat d’aprenentatge, en la memòria, en la capacitat de prendre decisions, i fins i tot, en el desenvolupament de determinades malalties cerebrovasculars. Aquest és el primer dels cafès científics programats a la ciutat de Barcelona i inicia una programació mensual de cafès que tractaran temes de salut rellevants i d’actualitat com la immunologia del càncer, la dieta mediterrània, la depressió i els seus signes d’alarma, etc. Tots els cafès són gratuïts i oberts al públic general i es portaran a terme a diferents biblioteques de Barcelona, en especial, en aquelles que formen part de la zona de referència de l’Hospital del Mar, és a dir, les que pertanyen als districtes de Ciutat Vella i Sant Martí. 

    Més informació ""Un Mar de Ciència", una nova iniciativa per apropar la ciència a la ciutadania"

  • 12/01/2017 - Nota de premsa

    El dolor crònic és la causa més comuna de discapacitat a Europa

    Aproximadament el 15% dels europeus entre 18 i 65 anys que van presentar algun episodi de discapacitat parcial o total durant l'últim mes va manifestar patir dolor crònic. És la principal causa i l'única que mantenen en comú les tres regions del macroestudi que publica aquest mes la revista Gaceta Sanitaria. El treball, realitzat per investigadors de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM), ha analitzat la influència de nou trastorns físics i mentals en la discapacitat de la població adulta europea, a partir de les dades de 13.666 europeus de 18 a 64 anys que han participat en la Iniciativa Mundial d'Enquestes per a la Salut Mental. El treball va consistir en recollir, mitjançant l'ús d'una metodologia comuna, dades referents a diferents trastorns mentals i físics que patien els participants en l'estudi a més del número de dies de discapacitat total i parcial associats. Es van analitzar aquestes dades i van comparar la prevalença dels trastorns i els dies de discapacitat associada. El treball es va realitzar en 10 països europeus que es van agrupar en tres regions diferents: Centre-Oest (Bèlgica, França, Alemanya, Holanda i Irlanda del Nord), Sud (Portugal, Espanya i Itàlia) i Centre-Est d'Europa (Bulgària i Romania). 

    Més informació "El dolor crònic és la causa més comuna de discapacitat a Europa"

  • 21/12/2016 - Nota de premsa

    La càrrega genètica pot doblar el risc de patir un infart de miocardi

    Avui es publiquen a la revista Circulation:Cardiovascular Genetics els resultats de l'estudi clínic GERA "Clinical Utility of Multi-marker Genetic Risk scores for Prediction of Incident Coronary Heart Disease", realitzat per la Divisió d'Investigació Kaiser Permanent; la companyia Gendiag / Ferrer in Code; i el Grup de recerca en Epidemiologia i Genètica Cardiovascular de l'IMIM de Barcelona (Institut Hospital del Mar de Investigacions Mèdiques). El desenvolupament del test s'ha finançat per ACCIO i CDTI) mitjançant una ajuda pública per promoure la col·laboració publicoprivada en innovació. L'estudi clínic epidemiològic ha validat un test genètic a partir de l'estudi i seguiment, durant 6 anys, d'una població de 52.000 pacients d'entre 30-74 anys amb diferents graus de Risc Cardiovascular (RCV: baix, moderat o alt). És el treball desenvolupat amb major nombre de casos publicat a la literatura mèdica-científica en aquest camp.

    Més informació "La càrrega genètica pot doblar el risc de patir un infart de miocardi"

  • 19/12/2016 - Nota de premsa

    L’embaràs modifica el cervell de la mare

    Un estudi dirigit per investigadors de la UAB i de l’IMIM mostra per primer cop com la maternitat provoca alteracions duradores en l’estructura del cervell, probablement adreçades a millorar la capacitat de la mare per protegir i relacionarse amb el nadó. La recerca es publica a Nature Neuroscience. L’embaràs implica canvis hormonals radicals i adaptacions biològiques, però els efectes en el cervell són encara desconeguts. Per primer vegada, un equip d’investigadors ha dut a terme un estudi que compara l’estructura del cervell de les dones abans i després del seu primer embaràs. La recerca és la primera en mostrar que l’embaràs implica canvis que es mantenen a llarg termini –almenys fins a dos anys després del part– en la morfologia del cervell de la mare. Mitjançant l’anàlisi d’imatges de ressonància magnètica, els científics han observat com en les dones que han viscut el seu primer embaràs es redueix el volum de la matèria gris en regions implicades en les relacions socials. Part d’aquestes regions s’activen quan la dona observa la imatge del seu nadó, de manera que “probablement els canvis corresponen a una especialització del cervell per encarar els reptes que suposa la maternitat” postula l’investigador de la UAB i de l’IMIM i director del grup que ha dut a terme l’estudi, Òscar Vilarroya.

    Més informació "L’embaràs modifica el cervell de la mare"

  • 14/12/2016 - Nota de premsa

    Els pacients que pateixen un ictus isquèmic tenen una edat biològica major que la seva edat cronològica

    Un grup d’investigadors del Servei de Neurologia de l’Hospital del Mar de Barcelona i del Grup de Recerca Neurovascular de l’IMIM (Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques), liderat pel Dr. Jaume Roquer i el Dr. Jordi Jiménez-Conde, ha dut a terme un estudi per determinar l’edat biològica de més de 120 subjectes, entre el grup control i el grup de pacients amb ictus isquèmic. L’estudi ha descobert per primera vegada que l’edat biològica dels pacients que han tingut un ictus isquèmic és més alta que la seva edat cronològica, especialment en els afectats més joves. Les troballes han estat publicades a la revista Aging. Aquesta descoberta pot tenir clares implicacions en les mesures de prevenció de l’ictus. L’accident cerebrovascular isquèmic, també anomenat ictus isquèmic, es produeix quan el flux sanguini que rep el cervell es redueix de forma brusca. Presenta una elevada mortalitat i discapacitat a llarg termini, i entre els seus factors de risc hi ha interaccions ambientals, genètiques i sistèmiques. “Tot i que es tracta d’una patologia amb una forta associació a l’edat, un 15% dels afectats són persones menors de 50 anys. Ens hem qüestionat si els pacients que tenen un ictus estaven prèviament més envellits en comparació amb els pacients sans de la mateixa edat, amb el propòsit de descobrir si l’acceleració de la senectut biològica podria constituir un factor de risc més vinculat a patir aquesta malaltia que la mateixa edat cronològica”, explica el Dr. Jiménez-Conde, responsable d’aquest estudi.

    Més informació "Els pacients que pateixen un ictus isquèmic tenen una edat biològica major que la seva edat cronològica"

  • 14/12/2016 - Nota de premsa

    Científics espanyols seqüencien el genoma del linx ibèric

     Científics espanyols han aconseguit seqüenciar el genoma del linx ibèric (Lynx pardinus), un dels felins en major perill d'extinció, i han constatat l' "extrema erosió" que pateix en el seu ADN. El del linx ibèric és un dels genomes amb menor diversitat genètica, fins i tot inferior al d'altres mamífers amenaçats, com el guepard o el dimoni de Tasmània, o d'aus, com l'ibis japonès o l'àguila de cua blanca. La investigació, publicada avui a la revista Genome Biology, ha estat coordinada per científics de l'Estació Biològica de Doñana (CSIC) i participada per diversos centres, entre ells l'IMIM. Es tracta del primer genoma de referència d'un mamífer que es genera íntegrament a Espanya. Aquest projecte, finançat per Banc Santander i gestionat per la Fundació General CSIC, ha sumat els esforços de 50 científics pertanyents a grups de recerca de 12 institucions, dues d'elles estrangeres, que cobreixen àrees diverses, com bioinformàtica, genòmica, oncologia, evolució o conservació.

    Més informació "Científics espanyols seqüencien el genoma del linx ibèric"

Contacte

Servei de Comunicació:
Marta Calsina Freixas(ELIMINAR)

Tel:
(+34) 93 316 06 80

Doctor Aiguader, 88
08226 Barcelona

© Institut Hospital del Mar
d'Investigacions Mèdiques
Avís Legal i Política de Privacitat | Política de cookies | Mapa web | Accessibilitat | Adreça / Accessos | Contacte