• Busca persones
• Intranet

Notícies

15/06/2021 - Informació general

Tres projectes de l'IMIM i l’Hospital del Mar finançats a La Marató de TV3 2021

L'edició d'aquesta iniciativa solidària impulsada per la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, va recaptar prop de catorze milions d'euros per finançar la recerca contra la COVID-19. Una edició molt especial que ha escollit dos projectes liderats per investigadors de l'Hospital del Mar i de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques i un tercer compartit, entre els 229 presentats per rebre finançament per al seu desenvolupament.

La Comissió Científica de La Marató de TV3 ha escollit per a finançament tres projectes de recerca contra la COVID-19 amb participació de l'Hospital del Mar i de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques. L'anunci es va fer oficial el passat 11 de juny en un programa especial de Al Cotxe, presentat per Eloi Vila. Es tracta de dos estudis liderats per investigadors de l'Hospital i de l'IMIM i un tercer compartit amb altres centres. L'última edició de La Marató va recaptar gairebé catorze milions d'euros.

Els investigadors premiats

Determinar les característiques genètiques que porten a una COVID-19 greu

L'estudi GINA-COVID, liderat pel Dr. Jaume Marrugat, director del Programa d'Epidemiologia Cardiovascular del CIBERCV, i responsable del grup de recerca REGICOR de l'IMIM, analitzarà quins factors inflamatoris i de la coagulació més importants presents a la sang, causen les complicacions més greus i les seqüeles en pacients COVID-19. "Els investigadors del projecte GINA-COVID buscarem els determinants de la predisposició a patir formes greus de COVID-19 i a desenvolupar seqüeles persistents, en les característiques que les lleis de la genètica han assignat aleatòriament a 3.400 pacients que han patit aquesta malaltia", apunta el Dr. Marrugat.

Per fer-ho, s'utilitzarà una tècnica de mesura de les característiques genètiques anomenada aleatorització Mendeliana. Del total de participants, una tercera part seran pacients que han desenvolupat formes greus de la malaltia. La resta són persones que han patit la COVID-19, però que no han necessitat ingrés hospitalari. Es mesuraran les característiques genètiques dels seus factors inflamatoris i de coagulació i es compararan entre els dos grups per veure si les que indiquen un increment d'aquests factors també són més freqüents en els casos greus o amb seqüeles de la malaltia. Això pot permetre desenvolupar fàrmacs que els inhibeixin i tractar etiològicament complicacions i seqüeles de la COVID-19, així com avançar en la capacitat de predir el pronòstic dels pacients i establir polítiques de vacunació i revacunació que prioritzin determinats grups de risc.

Buscar marcadors del pronòstic de pacients respiratoris greus

El projecte CoRespirOmics intentarà trobar una via per fer el pronòstic respiratori de pacients greus amb COVID-19 per mitjà de signatures metabòliques. El treball el lideren el Servei de Medicina Intensiva de l'Hospital del Mar, els grups de recerca en Patologia Crítica i de Metabolòmica de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques, i es coordina amb l'Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) i la Universitat de Barcelona. L'investigador principal és el Dr. Joan Ramon Masclans, cap del Servei de Medicina Intensiva i investigador de l'IMIM, que ha explicat que "aquest projecte es basa en resultats obtinguts d'un estudi pilot previ realitzat en 49 pacients COVID-19 de la primera onada de la pandèmia, en els quals es van avaluar un panell de 221 biomarcadors en plasma de diferents vies metabòliques, mesurats prèviament a l'inici del suport ventilatori no invasiu. Deu biomarcadors van resultar claus en la predicció del fracàs a aquestes estratègies, amb una millor predicció que les variables clíniques habituals".

Diferents patrons metabòlics amb alteracions específiques de biomarcadors inclosos en diferents rutes metabòliques, poden predir el fracàs de les teràpies de suport ventilatori no invasiu en pacients amb síndrome de destret respiratori agut (SDRA) per COVID-19. Aquests patrons es poden associar amb les alteracions de la mecànica pulmonar d'aquests pacients i podrien ser útils a l'hora de prendre decisions clíniques en el dia a dia. L'estudi inclourà més mostres recollides en diferents moments després de l'inici del suport ventilatori, per a valorar la capacitat predictora dels canvis en aquests biomarcadors. També mostres de dos grups control amb síndrome de destret respiratori agut d'altres orígens. L'objectiu és aconseguir un algoritme de presa de decisions per facilitar l'assistència clínica diària a aquests malalts. Hi participen de forma activa la Dra. Judith Marín-Corral, el Dr. Óscar Pozo-Mendoza i el Dr. Santiago Marco-Colas. Els hospitals de Bellvitge i Joan XXIII de Reus, així com la Universitat de Texas, a San Antonio, als Estats Units, també hi participen.

Efectes de les vacunes contra la COVID-19 en pacients trasplantats

Aquest estudi, en el qual participa l'Hospital del Mar amb l'Hospital Clínic i l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, avaluarà la seguretat i efectivitat de les vacunes contra la COVID-19 en pacients trasplantats d'òrgan sòlid. La hipòtesi de treball parteix del fet que la resposta immune provocada per la vacunació en aquestes persones pot ser inferior a la de la població general a causa del seu estat d'immunosupressió. A la vegada, és important conèixer la seguretat de la vacuna en aquests pacients, no inclosos en els assajos clínics de les vacunes.

"Cal més recerca sobre la seguretat de les vacunes basades en ARN missatger en els pacients trasplantats d'òrgan sòlid", apunta la Dra. Marta Crespo, cap del Servei de Nefrologia de l'Hospital del Mar, coordinadora del Grup de recerca en Nefropaties de l'IMIM i investigadora de l'estudi. El principal objectiu del treball és avaluar la resposta cel·lular i humoral en aquest tipus de pacient en rebre les vacunes de Pfizer BioNTech o Moderna, així com la persistència d'aquesta resposta en el temps. També s'avaluarà la seguretat de l'administració en relació amb els efectes secundaris, el desenvolupament d'anticossos enfront de l'òrgan trasplantat, així com la possible falta de resposta a la vacuna. A l'estudi també participen els serveis de Farmàcia i de Malalties Infeccioses de l'Hospital del Mar i el Laboratori de Referència de Catalunya.

Totes les notícies