21/07/2011 - Nota de premsa
Les persones amb hiperlaxitud articular tenen un risc 23 vegades superior de patir trastorns d’ansietat
Investigadors de la Unitat d’Ansietat de l’Institut de Neuropsiquiatria i Addiccions (INAD) de l’Hospital del Mar i del Grup de recerca d'angoixa, trastorns afectius i esquizofrènia de l'IMIM, centre de recerca d’aquest mateix hospital, han publicat, a la revista General Hospital Psychiatry, els resultats obtinguts entorn a la relació entre la síndrome d’hiperlaxitud articular (HLA) i la incidència de trastorns per ansietat.
La investigació posa de manifest que les persones amb hiperlaxitud articular tenen un risc 23 vegades superior de desenvolupar trastorns d’ansietat. Aquestes dades són el fruit de 15 anys d’investigació sobre un grup de població seleccionat amb HLA i sense antecedents previs d’ansietat. Com objectiu, el Grup de recerca d'angoixa, trastorns afectius i esquizofrènia vol exportar els protocols de reconeixement del pacient desenvolupats per detectar HLA als exàmens mèdics ordinaris, per tal d’observar si es dóna la correlació entre HLA-ansietat i actuar en conseqüència. La detecció precoç i el tractament terapèutic correcte de l’ansietat són les claus per millorar la qualitat de vida d’aquelles persones que la pateixen.
Els resultats de la investigació encapçalada pel Dr. Antoni Bulbena, director de l’INAD de l’Hospital del Mar i catedràtic de la UAB, són la culminació d’una tasca iniciada fa 15 anys. Llavors, es va estudiar un grup de persones en edats compreses entre els 16 i els 20 anys perquè és a partir dels 20-22 anys quan es solen presentar els atacs de pànic. L’objectiu era observar si les persones que desenvolupaven ansietat durant els següents 15 anys estaven en el grup amb HLA o en l’ altre, sense HLA. “L’observació ens ha demostrat que l’ansietat s’ha manifestat majoritàriament al grup de persones amb HLA en una proporció de 1:23, en forma d’angoixa, fòbia social o agorafòbia. A més, el grup amb laxitud havia hagut de recórrer a la presa de fàrmacs molt més que el grup sense HLA”, comenta el Dr. Bulbena.
En aquest sentit, l’Hospital del Mar ha desenvolupat una escala de mesures clíniques necessària per establir els criteris correctes sobre els diferents graus de flexibilitat de les articulacions i correlacionar-ho amb l’angoixa; aquesta escala el converteix en un centre de referència en la seva especialitat.
Una relació a tres bandes: hiperlaxitud articular, ansietat i sistema nerviós autònom L’HLA és un desordre benigne del sistema múscul-esquelètic, associat a un augment de la flexibilitat del teixit connectiu del cos, degut a una alteració de la fibra del col·lagen. Està present entre el 10% i el 15% de la població general i es dóna més freqüentment en dones que en homes: per cada home amb HLA, hi ha 3 dones. Té un fort component hereditari, ja que el 65% dels individus amb HLA té un familiar de primer grau que també ho presenta. Però, per poder parlar de la relació entre HLA i ansietat cal conèixer que ambdues tenen en comú trastorns del sistema nerviós vegetatiu o autònom, també conegut com disautonomia. Aquest sistema és l’encarregat de regular moltes funcions automàtiques del organisme com el pols, la pressió arterial, la respiració i la temperatura. La disautonomia o distonia vegetativa, com es coneixia abans, és un desbalanç intern que afecta al sistema adaptatiu de la persona. “En aquest sentit, símptomes relacionats amb l’ansietat com palpitacions, nàusees, respiració entretallada, hiperventilació, tremolors o molèsties al pit són més presents en individus amb HLA”, apunta el Dr. Bulbena. Per tant, HLD i la disautonomia són els fonaments somàtics dels trastorns d’ansietat.
Implementació terapèutica
Des de l’INAD de l’Hospital del Mar s’organitzen cursos especialitzats en els protocols de reconeixement de laxitud per mirar d’establir una correlació psicopatològica entre HLA i ansietat. El Dr. Bulbena subratlla la importància d’estudiar el biotip com un element més d’anàlisi del pacient: “Estem estudiant que les persones amb HLA, a part de la predisposició cap a l’ansietat, tenen també més mals de cap, problemes amb la tiroides, còlon irritable i molta mobilitat a la mandíbula. És per això que creiem necessari que la feina de psiquiatria i medicina es faci conjuntament”.
L’estudi proposa la necessitat d’establir uns mecanismes de prevenció dels desordres d’ansietat. Això es traduiria en programes sanitaris de detecció d’HLA aplicats a nens en les primeres fases de desenvolupament. “La precocitat en la detecció i la implantació de programes d’enfrontament de la por són algunes de les claus per tractar exitosament aquesta condició”, explica el Dr. Bulbena. “És important incorporar a les revisions mèdiques un protocol per detectar HLA i posar en marxa mecanismes psicològics i somàtics (per ex. tècniques de relaxació) per canalitzar l’ansietat. Volem estudiar els aspectes terapèutics més útils tant farmacològics com psicològics i físics”, continua el Dr. Bulbena.
Sobre la Unitat d’Ansietat
La Unitat d’Ansietat de l’Institut de Neuropsiquiatria i Addiccions de l’Hospital del Mar tracta al pacient de manera integral i per aconseguir-ho reuneix a un equip multidisciplinari liderat pels psiquiatres Antoni Bulbena i Guillem Pailhez, el psicòleg Miguel Ángel Fullana i la infermera Sílvia Rosado. La Unitat d’Ansietat és actualment un dels centres especialitzats més importants d’Europa. Entre els seus projectes, es troba l’estudi dels condicionants genètics, fisiològics i ambientals sobre l’ansietat.
Servei de Comunicació:
Marta Calsina Freixas(ELIMINAR)
Tel:
(+34) 93 316 06 80
Doctor Aiguader, 88
08226 Barcelona
© Institut Hospital del Mar
d'Investigacions MèdiquesAvís Legal i Política de Privacitat | Política de cookies | Mapa web | Accessibilitat | Adreça / Accessos | Contacte